El blat de moro -també anomenat millo o panotxa- és originari d'Amèrica, però en l'actualitat és conreat àmpliament a Europa i molt consumit a Àfrica (sent el cultiu de major producció a nivell internacional).
Su ús culinari és abundant i molt divers, ja que pot utilitzar-se en amanides, a sopes i amb diferents platets tradicionals. A Llatinoamèrica -i en particular en la gastronomia mexicana- funge com un dels ingredients principals d'una gran varietat de menjars.
De la mateixa manera la farina de blat de moro i el oli de blat de moro són molt usats i els productes resultants de la massa de blat de moro substitueixen en moltes ocasions a el pa de blat; les truites formen així mateix part de platerets com els tacs, les quesadillas i les enchiladas.
aliments comuns
Crispetes de blat de moro.- Encara que aquest aliment era típic dels nadius amerindis, des de 1947 es va tornar molt comú a les sales de cinema -i encara fins a la data continua aquesta pràctica-.
esquites.- Es troben elaborats amb elotes, bullits amb epazote i sal, i servits en got i amb tota mena de condiments (com llimona, ají i maionesa).
Begudes.- Tant el atol (Fabricat amb massa de blat de moro, aigua o llet, endolcit i amb condiments) com la chicha (Beguda fermentada a força de blat de moro), són begudes molt comuns en països de Llatinoamèrica.
Propietats
Aquesta planta és abundant en sals com el potassi y flavonoides, conferint propietats diürètiques e hipotensores. també presenta ferments amb acció hipoglucemiant y tanins són astringents -els quals cicatritzen, desinflamen i detenen hemorragias-.
Com que ús tòpic pot ser un auxiliar en èczemes secs i en malalties com la ictiosi, psoriasi i fins i tot a la sequedat cutània i de la mucosa vaginal. No obstant això es recomana evitar el seu ús durant l'embaràs i la lactància.